Durant l'hivern i part de la primavera organitzem diferents activitats d'Alpinisme i d’escalada en Gel. Et proposem algunes de les ascensions i cascades més representatives dels Alps i dels Pirineus.

Cascades de Gel:

Gavarnie:
Situat a la part francesa dels Pirineus, és possiblement la zona més espectacular d'Europa, ja que a l'hivern es formen més de 40 cascades i totes amb un bon grau de compromís Alpinístic. Escalaríem víes d'uns 200 metres i de grau 4 de dificultat, tot un repte per a qualsevol glacialista. Sent les vies Mystiques, Banana Split, Fluide Glacial, les més recomenades.

Ceillac:
Cada any en aquest poblet situat al costat de Briançon, es formen les seves cascades de dificultat moderada i aproximacions ràpides i fàcils. És una zona perfecta per començar a jugar amb el gel i aprendre a pujar per les seves gelades aigües sense riscs d'allaus ni les dificultats de l'alta muntanya. En aquesta opció proposem viatjar cinc dies i aprofitar les seves Guites d'Etape per poder descansar amb total confortabilitat.

Boí.
Situat als Pirineus Catalans aquesta escola de gel, majoritàriament formada per torrents gelats, ens permetrà fer escapades d'un o dos dies per escalar vies tan populars com Islandis, Antàrtic, etc.

Alpinisme:

Taillon:
En aquesta muntanya de 3.144 metres podrem escollir entre diverses vies depenent del nostre nivell i de les condicions de la muntanya.
.

Vignemale:
Igual que el Taillon és una muntanya de referència als Pirineus i també disposem de diverses opcions per a la seva ascensió.

• Gran Vignemale (3.298): Couloir de Gaube. Un mite dins de les ascensions glacials, amb un desnivell de 550 metres encaixonats entre dues parets enormes i tapat per una impressionant cascada que penja de la glacera que depenent dels anys fa que sigui realment difícil ascendir-la.
• Petit Vignemale (3.032): Goulotte Lechene. És una canal de 350 metres amb diversos ressalts i una inclinació moderada. Una manera molt estètica d'ascendir el Vignemale.
• Punta Chausenque (3.204): Corredor Arlaud Souriac: amb els seus 600 metres de desnivell i la seva inclinació és la més difícil de les tres propostes en aquesta zona, tot un "caramel" per als glacialistes.

Alps francesos

:Massís del Mont Blanc

Començarem el nostre viatge amb una ascensió a l'inici de la ruta del Mont Blanc

• Triangle de Tacul (3.970): Gouloute Chere. Canal molt elegant i amb trams molt verticals, ideal per iniciar-se als Alps.
• Triangle de Tacul. Contaminei: Paret Nord clàssica, situada a la mateixa zona que l'anterior.
• Mont Blanc de Tacul.(4.248): Albinoni Gabarrou: Elegantíssima i Clàssica canal de 600 metres amb trams molt verticals i un ambient grandíssim.
  

Argentiere:
Aquesta zona és possiblement la zona més salvatge del massís, ja que els seus cims amb parets verticals de 1.000 metres de desnivell, fan d'aquesta Vall glacial tot un repte per a qui vulgui pujar qualsevol cim.

• Les Courtes (3.856). Via dels Suïssos, és una paret de 800 metres amb algun passatge vertical i gran ambient.
• L'Aiguille verte (4.121) És un couloir hiperclàssic de 1000 metres de desnivell.
• Les Droites (4.000) Couloir Lagarde Direct. Gran via amb ambient de cascada en altitud, primers llargs difícils de gel amb sortida en mixt a un dels cims més representatius de tot l'arc alpí.
• Punta Dòmino (3.648) Goulotte molt freqüentada i bonica per aclimatar abans d’atacar els grans reptes.
  

Totes aquestes ascensions requereixen d'un bon nivell físic, ja que es realitzen en alçada i en moltes ocasions amb un retorn llarg i fatigós. En alguns casos les aproximacions es realitzen amb esquís o raquetes.

www.escalas-o-caminas.com